L'EPL é metüda adöm da trëi seziuns:
- pitöra y scultöra cun fotografia
- leteratöra
- musiga
An po
zënzater dí che l'ert tla Val Badia á na storia vedla
tan co la jënt che vir te chëstes zones caraterisades da crëps
spizá, munts amples y vals strëntes.
La jënt baia tres ciamò al 90% ladin, en lingaz che á sües
raisc tl latin. La Val Badia alda adöm cun Gherdëna, Fascia,
Fodom y Ampëz pro chës cin vals ladines che á dessigü
albü cina dan en centená la medema cultura spëssa y tröpes
tradiziuns che é plan plan tl sparí. I ladins somëia de
ester liá sciöche popul descendënt ret y da passa mile
agn sedentaristich ti raiuns dolomitics a na moda particolara a süa
tera, a sües usanzes y liëndes y ciamò deplü a sües
mainieres de espresciun.
Tröc artisc' che s'á fat zacó en inom é nasciüs tles valades ladines o chersciüs fora de families cun antenac ladins*. La Val Gherdëna, la Val de Fascia y la Val Badia s'á fat dandaía fama sciöche bugn artejans, sce an ciara a tanc che á rodé jö l'Europa zentrala depenjon dlijies, vedles y nobles residënzes y ziplan injins de ciasa y scoltöres profanes. Les scores d'ert che á dan val' diejënn ciafé sënta te feter dötes les vals ladines (la Val Badia é zënza) á dessigü daidé pro tröp ala formaziun y al svilup di singui artisc' ladins y dles modes y tendënzes dl'ert. Tla Val Badia laora aldedaincö incër vint artisc'. Ciamò en iade tanc é jüs a vire foradecá.
Pro les mostres coletives che nosta uniun Ert por i Ladins organisëia vigni ann indô pon odëi tres indô che les porsones creatives tl'ert figurativa chir vignöna so stil; impò pon ciafé l'impresciun che i artisc' féjes pert a "generaziuns artistiches". Da öna na pert œnse i artisc' che á metü man de lauré bele tröc agn dan le 1968, sciöche Angel Morlang che é sté adöm cun d'atri artisc' dan passa 35 agn le fondadœ dla uniun "Ert por i Ladins", Lois Irsara y atri. Süa ert se realisëia tla opera tres na vijiun romantica. Al vëgn reporté ti motîfs contrades da munt, ciases da paur, natöres mortes, ez. La porsona ciafa ince sovënz lerch tla opera sciöche protagonista d'en portré o elemënt rapresentatîf por valgöna pert de nosta popolaziun o por valgun evënt fora de nosta mitología y storia.
I artisc' de nosta "eté mesana" - sciöche Franzl Irsara, Franz Kehrer, Albert Mellauner, Pepi Pescollderungg, Lois Rottonara/"Rott" y d'atri - conësc dër bun les tendënzes artistiches de nosc centená, va indere dô sü trus. I agn dô le 1968, olache an á porvé ti stac plü svilupá ales dötes y te düc i versc da mëte fin ales tradiziuns popolares, ai conservativisms strënc y ai prinzips tlassics, n'án gnanca sintí tl'ert dla Val Badia. Al po ester por la mancianza dles scores altes y artistiches tla valada che ess podü descedé y slunflé en movimënt jonil y frësch o por na malsigurté y poscibla dodanza di jogn da implanté atlò ert en pü revoluzionara.
Nüsc jogn artisc' - sciöche Markus Moling, Silvester Promberger, Claus Vittur y d'atri - á metü fora ti agn '90 süa ert "en pü nöia" pro nostes mostres coletives. Un di püc che á metü fora sü pröms laurs pro les esposiziuns coletives dl'EpL y á cherdü adorassá y in tëmp a na "revoluziun" dl'ert dô le 1970 é sté Gilbert Prousch da San Martin de Tor, che á studié te Gherdëna y a Minca (Paisc Todësc), é jü tla Gran Bretagna (a London) por rumpe la dlacia conservativa y á cherié cun so compagn George Passmore tendënzes modernes y modes nöies dl'ert figurativa. Gil&George á metü fora sües operes ti musei d'ert contemporanea plü conesciüs. Tröc artisc' s'á sistemé foradecá a dezes dla Val Badia. De chisc á valgügn arjunt en bun inom y vir aldedaincö dal'ert. Chisc vëgn contatá a ritm regolar á dè so contribut canche ara se trata da sistemé, abelí y complementé dlijies, d'atri frabicac sacrai y profanns de importanza comunitara.
En gran numer de nüsc artisc' aciasá tla Val Badia é aprijá lunc y lerch, sües operes é zercades tröp y chësc nia mâ in gaujiun dles mostres. Na strada plü efiziënta mëss ciamò i jogn artisc' s'amarscé fora, chi che laora a na moda dër astrata y egozëntrica. Ai á condü adalerch ti ultims agn les tendënzes atuales de nüsc tëmps ince te nosta val. Ince sce sües tecniches é bun maestrades y süa man educada iüstamënter y i tems y i motîfs plej la maiœ pert, ti baia süa ert ados a en grup limité dl publich. Tan che la jënt é desvalia, tan é ince sües saus y tendënzes de vita desfarëntes y tan indalater va ince spo sües mainieres d'espresciun.
Ci che an
po dí cun gran y fort azënt, y de chësc ne sunsi nia mâ
iö capaze, é che la popolaziun ladina á artisc' dëgns
de inom y merit; chisc é aprijá gonot deplü foradecá
co te süa val. La Val Badia é dessigü de na morvëia
plü rica, sce ara á cherié y influenzëia intres indô
danü artisc' che dij fora tres l'ert sües impresciuns,
sües emoziuns y so pathos natural de vita.
Iaco Rigo Surastant d'Ert por i Ladins
*) ciara
Raetia n. 17 dl autur Angel Dapunt (sföi de cultura ladina dè
fora dal'uniun "Ert por i Ladins")
*) ciara Ert tla Val Badia-Kunst im Gadertal-Arte nella Val Badia dl autur
Karl Gruber, publiché dal'Uniun di Ladins Val Badia